Back Pous Clemens XIV Afrikaans كليمنت الرابع عشر Arabic كليمنت الاربعتاشر ARZ XIV Klement Azerbaijani Клімент XIV Byelorussian Клімэнт XIV BE-X-OLD Климент XIV Bulgarian Klemañs XIV Breton Papa Klement XIV BS Gáu-huòng Clemens 14-sié CDO
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
.jpg)  | |
| Nom original | (la) Clemens PP. XIV |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Vincenzo Antonio Ganganelli 31 octubre 1705 Santarcangelo di Romagna (Itàlia) |
| Mort | 22 setembre 1774 (68 anys) Roma |
| Sepultura | Basílica dels Sants XII Apòstols |
 249è Papa | |
| 19 maig 1769 – 22 setembre 1774 ← Climent XIII – Pius VI → | |
| Cardenal | |
| 24 setembre 1759 – | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ministeri petrí i administració i gestió de l'Església |
| Lloc de treball | Roma Estats Pontificis |
| Ocupació | sacerdot catòlic, bisbe catòlic romà |
| Orde religiós | Orde de Frares Menors Conventuals |
| Consagració | Federico Marcello Lante Montefeltro della Rovere |
| Participà en | |
| 15 febrer 1769 | conclave de 1769 |
| Família | |
| Cònjuge | cap valor |
 | |
 | |
Climent XIV és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Antonio Ganganelli quan va ser escollit papa el 1769.
Va estudiar a l'escola jesuïta de Rímini i a Urbino. Va ingressar a l'orde dels franciscans de la província de Forlí. El 1731 va graduar-se en teologia a la Universitat la Sapienza de Roma.
Va ser un teòleg preponderant, a més de músic i poeta.
El 1759, Climent XIII el va nomenar cardenal i 10 anys després ell mateix va ser escollit Papa. Com que no era bisbe va haver de ser ordenat ràpidament abans de la coronació.
Durant el seu pontificat va dissoldre l'ordre dels jesuïtes, que eren odiats per la majoria de monarquies absolutes, cosa que els seus predecessors s'havien resisitit a fer. 24.000 membres de l'ordre van passar a formar part del clergat seglar. En compensació per aquest acte Lluís XV va tornar-li el domini de la ciutat d'Avinyó i el comtat de Venessino i Carles III d'Espanya li va donar les possessions italianes de Benevent i Pontercorvo.
Va morir a Roma de forma tan misteriosa que es van escampar rumors de què els jesuïtes l'havien enverinat.
Està enterrat a Sant Pere del Vaticà en un mausoleu tallat per Antonio Canova.
